Blog /

La Lluna d’Ocaña

Creada per coronar la seva exposició La Primavera (abril i maig de 1982), aquesta mitja lluna de paper maixé de gairebé tres metres (293 cm de cap a cap) penjava del sostre de la Capella de l’Antic Hospital de Barcelona, ​​sobrevolant més de 200 obres, entre dibuixos, aquarel·les, olis i altres escultures.

La lluna tenia un angelet de posar i treure assegut a la falda que recorda la imatge del Pierrot gronxant en ella. És sabut que Ocaña s’identificava amb tots dos, amb el clown trist i amb la lluna, per això no sorprèn que la pintés amb el maquillatge típic del pallasso carablanca: les celles arquejades, els llavis encarnats i unes llàgrimes que, per ser d’Ocaña, són de colors. Per cert, el angelet ja no es conserva, com tantes altres figures de paper maixé d’Ocaña.

La lluna és un motiu recurrent en tota l’obra d’Ocaña, però aquesta en concret (datada en un galta el 15-2-82) la tornem a trobar, gairebé idèntica, en un acrílic que Ocaña pinta un any després, pocs mesos abans de morir, apuntant per un dels balcons que donen a la plaça Reial i amb un gat enfilat a la falda.

Aquesta lluna, en resum, es converteix en la imatge que representa a Ocaña. Per exemple, no només la va usar per il·lustrar els cartells de les següents exposicions a Palma, Santander i Donostia (encara que no en totes es pot mostrar la lluna per la seva grandària), sinó que fins i tot va estampar, amb unes lletres enormes, la seva icònica signatura en una de les seves cares.

Altres documents gràfics de la lluna són les fotos de Colita i el vídeo de Gaspar Fraga del trasllat de les obres de La Primavera, des de la plaça Reial i pujant per la Rambla, en una mena de processó de verges i àngels que encapçalava la lluna. I el curtmetratge Expocaña 82, de Jesús Garay, que va filmar l’exposició com si es tractés de l’enlairament d’un coet (en aquest cas, l’Assumpció de la Mare de Déu) cap a la lluna …

Després de la mort d’Ocaña, la lluna només s’ha vist en quatre ocasions: donant la benvinguda a la gent que entrava a la plaça Reial on se celebrava una festa en el seu nom (1984), fugaçment en la pel·lícula de Comediants, Karnabal (1985 ), en una Marató de l’Espectacle eclipsant al Sol (1999) i en l’exposició Beata Ocaña (2008), que recordava el 25 aniversari de la seva mort.

Text per Pere Pedrals.